BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Núm. 311

Jueves 26 de diciembre de 2024

Sec. TC. Pág. 180871

Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular, s'acorda de comunicar-ho
a la comissió de control i a la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular,
perquè la perfeccioni amb la recollida d'un mínim de 50 000 signatures degudament
autenticades, d'acord amb el que disposa la damunt dita llei».
En su versión en castellano, según la traducción aportada por la Abogacía del
Estado, el acuerdo impugnado dice así:
«Acuerdo: visto lo que establecen los artículos 1 al 6 de la Ley 1/2006, de 16 de
febrero, de la iniciativa legislativa popular, y 111.d y concordantes del Reglamento se
acuerda admitir a trámite la iniciativa; asimismo, de conformidad con el artículo 6.5 de la
Ley 1/2006, de 16 de febrero, de la iniciativa legislativa popular, se acuerda comunicarlo
a la comisión de control y a la comisión promotora de la iniciativa legislativa popular, para
que la perfeccione con la recogida de un mínimo de 50 000 firmas debidamente
autenticadas, de acuerdo con lo dispuesto en dicha ley».
A continuación, tras el acuerdo transcrito, se incluye en el «Butlletí Oficial del
Parlament de Catalunya» núm. 771 el texto de la denominada «Proposición de ley de
declaración de la independencia de Cataluña», que tiene el siguiente contenido:
«Proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya
Antecedents
Estableix l'article 1.2 de la Carta de l'Organització de les Nacions Unides, que els
propòsits de les Nacions Unides són ‘[f]omentar entre les nacions relacions d'amistat
basades en el respecte en el principi de la igualtat de drets i el de la lliure determinació
dels pobles’. A l'article 55 diu: ‘Amb el propòsit de crear les condicions d'estabilitat i
benestar necessàries per les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades
en el respecte al principi de la igualtat de drets i el de la lliure determinació dels pobles,
l'organització promourà:
a) Nivells de vida més elevats, treball permanent per a tothom i condicions de
progrés i desenvolupament econòmic i social;
b) La solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social i sanitari, i
d'altres problemes relacionats; i la cooperació internacional en l'ordre cultural i educatiu; i
c) El respecte universal als drets humans i les llibertats fonamentals de tothom,
sense distinció per motius de raça, sexe, idioma o religió, i l'efectivitat de tals drets i
llibertats’.
De manera reiterada, el Parlament de Catalunya ha aprovat resolucions sobre el dret
d'autodeterminació de Catalunya, exercint així competència en aquesta matèria, que ha
assumit com a pròpia. Per totes, cal esmentar, la primera:
Resolució 98/III sobre el dret d'autodeterminació de la Nació catalana, de 12 de
desembre de 1989:

– Manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de
transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble
català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes
internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
– Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú i a través de
les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podria incrementar les
cotes autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels
drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric'.

cve: BOE-A-2024-27141
Verificable en https://www.boe.es

'El Parlament de Catalunya: