Tribunal Constitucional. T.C. Sección del Tribunal Constitucional. Sentencias. (BOE-A-2024-27141)
Pleno. Sentencia 143/2024, de 20 de noviembre de 2024. Impugnación de disposiciones autonómicas 2159-2024. Formulada por el Gobierno de la Nación en relación con el acuerdo de la mesa del Parlamento de Cataluña por el que se admite a trámite la iniciativa legislativa popular «Proposición de ley de declaración de la independencia de Cataluña». Reforma constitucional e iniciativa legislativa popular: incumplimiento por la mesa del Parlamento de Cataluña del deber de inadmisión de una iniciativa legislativa popular cuyo contenido no puede tener cabida a través de una iniciativa legislativa autonómica. Voto particular.
26 páginas totales
Página
Zahoribo únicamente muestra información pública que han sido publicada previamente por organismos oficiales de España.
Cualquier dato, sea personal o no, ya está disponible en internet y con acceso público antes de estar en Zahoribo. Si lo ves aquí primero es simple casualidad.
No ocultamos, cambiamos o tergiversamos la información, simplemente somos un altavoz organizado de los boletines oficiales de España.
Cualquier dato, sea personal o no, ya está disponible en internet y con acceso público antes de estar en Zahoribo. Si lo ves aquí primero es simple casualidad.
No ocultamos, cambiamos o tergiversamos la información, simplemente somos un altavoz organizado de los boletines oficiales de España.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Núm. 311
Jueves 26 de diciembre de 2024
Sec. TC. Pág. 180872
Finalment, cal tenir present la sentència del Tribunal Penal Internacional referent a
Kosovo, on per primera vegada es reconeix que la declaració unilateral d'independència
s'ajusta a la legalitat internacional.
La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ha portat la Nació catalana a una
profunda crisi moral, cultural, econòmica, institucional i d'identitat. L'agressió que ha
significat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat
que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que la relació amb Espanya no és fruit
d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació. Després de més de quaranta
anys de règim constitucional espanyol, una majoria de la societat catalana ja expressa
inequívocament la seva voluntat de superar el sistema autonòmic i constituir un Estat
català al si de la Unió Europea.
La independència de Catalunya és l'única alternativa viable per a la continuïtat del
projecte nacional català i per garantir el benestar dels catalans i les catalanes, davant
d'una Espanya pètria decidida, com sempre, a uniformitzar les nacions no espanyoles i
assimilar-les, i en la que qualsevol temptativa federal, de recuperació estatutària, o de
concert econòmic, tenint en compte la impossibilitat de reformar la Constitució,
representa una fantasia irrealitzable, una aventura irresponsable perquè depèn de la
voluntat dels espanyols. Només la independència és assolible, perquè només la
independència depèn exclusivament de la voluntat majoritària del poble català.
La sentència del Tribunal Constitucional culmina la reducció de Catalunya a una
comunitat autònoma de règim comú. El procés va començar amb el Cop d'Estat del 23
de febrer de 1981 i ha frustrat les esperances posades en el restabliment de la
Generalitat abolida el 1714 i el retorn del seu president a l'exili des de 1939.
La modificació unilateral de l'Estatut aprovat pel poble català en referèndum fa
impossible restablir-lo amb cap altra llei, ni cap altra mesura. Només queda la submissió
a l'acte de força espanyol i resignar-se a ser una mera regió espanyola, o acollir-se a la
legalitat internacional per proclamar la independència.
La reducció de Catalunya al règim autonòmic general s'ha aplicat, sobretot, en el
finançament de la Generalitat i la manca de despesa pública estatal a Catalunya. Aquest
fet ha provocat un dèficit crònic insostenible a la balança fiscal entre Catalunya i l'Estat
Espanyol, al voltant del 10 per 100 del PIB anual, uns 22 000 milions d'euros (3000 € per
català i any que se'n van a Espanya i no tornen a Catalunya).
Des de 1978 ha continuat la minorització de la llengua i la cultura catalana perquè
Espanya no reconeix la territorialitat de la llengua i cultura catalana. La Constitució
espanyola tracta els catalans com a minoria lingüística dins el seu propi país. Només la
immersió lingüística a les escoles aplicava el principi de la territorialitat, però aquesta
mesura ja ha estat invalidada per les sentències del Tribunal Suprem espanyol que
ordenen la reintroducció de la llengua castellana en tot l'ensenyament.
La llengua i la cultura catalana es troben en una situació límit que no garanteix la
seva supervivència. Només un Estat propi pot invertir la tendència a la minorització a què
ens aboca la dependència.
Tot altre projecte que no sigui la proclamació unilateral de la independència és
inviable i generarà impotència i frustració. Només la proclamació d'independència és
viable perquè significa construir una nova legalitat amb el vot de seixanta-vuit diputats
catalans i ha estat avalada per la Cort Internacional de Justícia de l'ONU.
Proposició de llei
Article 1.
Catalunya és una Nació.
cve: BOE-A-2024-27141
Verificable en https://www.boe.es
Exposició de motius
Núm. 311
Jueves 26 de diciembre de 2024
Sec. TC. Pág. 180872
Finalment, cal tenir present la sentència del Tribunal Penal Internacional referent a
Kosovo, on per primera vegada es reconeix que la declaració unilateral d'independència
s'ajusta a la legalitat internacional.
La pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol ha portat la Nació catalana a una
profunda crisi moral, cultural, econòmica, institucional i d'identitat. L'agressió que ha
significat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut ha confirmat
que l'autonomisme condemna el país a l'extinció i que la relació amb Espanya no és fruit
d'un pacte entre iguals sinó d'una situació de dominació. Després de més de quaranta
anys de règim constitucional espanyol, una majoria de la societat catalana ja expressa
inequívocament la seva voluntat de superar el sistema autonòmic i constituir un Estat
català al si de la Unió Europea.
La independència de Catalunya és l'única alternativa viable per a la continuïtat del
projecte nacional català i per garantir el benestar dels catalans i les catalanes, davant
d'una Espanya pètria decidida, com sempre, a uniformitzar les nacions no espanyoles i
assimilar-les, i en la que qualsevol temptativa federal, de recuperació estatutària, o de
concert econòmic, tenint en compte la impossibilitat de reformar la Constitució,
representa una fantasia irrealitzable, una aventura irresponsable perquè depèn de la
voluntat dels espanyols. Només la independència és assolible, perquè només la
independència depèn exclusivament de la voluntat majoritària del poble català.
La sentència del Tribunal Constitucional culmina la reducció de Catalunya a una
comunitat autònoma de règim comú. El procés va començar amb el Cop d'Estat del 23
de febrer de 1981 i ha frustrat les esperances posades en el restabliment de la
Generalitat abolida el 1714 i el retorn del seu president a l'exili des de 1939.
La modificació unilateral de l'Estatut aprovat pel poble català en referèndum fa
impossible restablir-lo amb cap altra llei, ni cap altra mesura. Només queda la submissió
a l'acte de força espanyol i resignar-se a ser una mera regió espanyola, o acollir-se a la
legalitat internacional per proclamar la independència.
La reducció de Catalunya al règim autonòmic general s'ha aplicat, sobretot, en el
finançament de la Generalitat i la manca de despesa pública estatal a Catalunya. Aquest
fet ha provocat un dèficit crònic insostenible a la balança fiscal entre Catalunya i l'Estat
Espanyol, al voltant del 10 per 100 del PIB anual, uns 22 000 milions d'euros (3000 € per
català i any que se'n van a Espanya i no tornen a Catalunya).
Des de 1978 ha continuat la minorització de la llengua i la cultura catalana perquè
Espanya no reconeix la territorialitat de la llengua i cultura catalana. La Constitució
espanyola tracta els catalans com a minoria lingüística dins el seu propi país. Només la
immersió lingüística a les escoles aplicava el principi de la territorialitat, però aquesta
mesura ja ha estat invalidada per les sentències del Tribunal Suprem espanyol que
ordenen la reintroducció de la llengua castellana en tot l'ensenyament.
La llengua i la cultura catalana es troben en una situació límit que no garanteix la
seva supervivència. Només un Estat propi pot invertir la tendència a la minorització a què
ens aboca la dependència.
Tot altre projecte que no sigui la proclamació unilateral de la independència és
inviable i generarà impotència i frustració. Només la proclamació d'independència és
viable perquè significa construir una nova legalitat amb el vot de seixanta-vuit diputats
catalans i ha estat avalada per la Cort Internacional de Justícia de l'ONU.
Proposició de llei
Article 1.
Catalunya és una Nació.
cve: BOE-A-2024-27141
Verificable en https://www.boe.es
Exposició de motius
