III. Otras disposiciones. ADMINISTRACIÓN LOCAL. Bienes de interés cultural. (BOE-A-2023-23208)
Resolución de 2 de noviembre de 2023, del Consejo Insular de Menorca (Illes Balears), referente a la declaración de las leyendas de Menorca como bien de interés cultural inmaterial.
11 páginas totales
Página
Zahoribo únicamente muestra información pública que han sido publicada previamente por organismos oficiales de España.
Cualquier dato, sea personal o no, ya está disponible en internet y con acceso público antes de estar en Zahoribo. Si lo ves aquí primero es simple casualidad.
No ocultamos, cambiamos o tergiversamos la información, simplemente somos un altavoz organizado de los boletines oficiales de España.
Cualquier dato, sea personal o no, ya está disponible en internet y con acceso público antes de estar en Zahoribo. Si lo ves aquí primero es simple casualidad.
No ocultamos, cambiamos o tergiversamos la información, simplemente somos un altavoz organizado de los boletines oficiales de España.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Núm. 273
Miércoles 15 de noviembre de 2023
Sec. III. Pág. 152559
espines?, Es carro des morts, Sa somereta blanca, La manna, Es primer rellotge...),
algunas de elles con nuevos títulos, también más acordes con la actualidad.
Por último, debemos referirnos a las versiones musicales o en soporte audiovisual de
algunas leyendas de Menorca por iniciativa de compositores, cantantes y creadores
menorquines. Así podríamos hablar de las diferentes versiones de Sa novia d’Algendar
(Rita Barber, Clara Gorrias, Joana Pons, Maria del Mar Bonet, Traginada, S'Albaida,
Melilotus...), Xoroi (Simon Orfila, Joana Pons...), Es gorg d’Albranca (S'Albaida, Ca
S'Arader Produccions...), La ciutat de Perella (Sis de Ponent) o el disco Dama, de
Melilotus, en el que reinterpretan diferentes leyendas vinculadas al barranco de
Algendar).
Sin embargo, para evitar que caigan en el olvido ante las nuevas formas de ocio de
la sociedad actual, habría que reforzar su transmisión. Por un lado habría que asegurar
la eficacia de los medios por los que se difunden; es decir, que hay gente que
efectivamente lee o escucha aquellos textos y los retiene. Por otra parte, es necesario
encontrar formas más personales de transmitirlas y que permitan garantizar su
recepción.
En este sentido, a través de las webs y las redes sociales de la Administración
relacionadas con el fomento de la lectura y con el patrimonio cultural inmaterial, sería
recomendable difundir las leyendas menorquinas en pequeñas cápsulas en las que las
expliquen narradores y narradoras de distintos ámbitos: maestros, escritores, políticos,
gente mayor, actores y actrices, cuentacuentos, madres y padres, jóvenes, niños, etc.
Sería una forma de implicar a toda la sociedad menorquina en la transmisión de su
patrimonio y, al mismo tiempo, constituiría un recurso al alcance de cualquiera que quiera
hacer uso de ella ya sea por entretenimiento o como material didáctico.
Actualmente, una forma habitual de transmitir o dar a conocer la narrativa popular es
la escenificación de la historia que cuentan o bien las lecturas dramatizadas o
teatralizadas. Si bien es cierto que se incluyen sesiones de este tipo en la mayoría de
actos promovidos por las administraciones, tales como ferias, jornadas, festivos
especiales, etc.; también podrían organizarse programas con la colaboración de
diferentes entidades, asociaciones y administraciones. En estos programas la
representación de las leyendas podría combinarse con visitas guiadas a los lugares de
Menorca donde transcurren dichas leyendas.
10.3
Protección jurídico-administrativa.
– Ley 18/2019, de 8 d’abril, de Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmmaterial de
las Illes Balears
– Inventario del Patrimonio Cultural Inmaterial de Menorca (Ipcime), código 3/003
Bibliografía.
Camps i Mercadal, Francesc (1987). Folklore menorquí. De la pagesia (II). Col·lecció
Capcer, núm. 6. Maó: IME.
Camps i Mercadal, Francisco (1918). Fol-klore menorquín (de la Pagesía). Maó:
Biblioteca del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón.
Camps i Mercadal, Francesc (1981). Llegendes de Menorca. Ciutadella: Col·lectiu
Folklòric Ciutadella. Quaderns de Folklore, núm. 5.
Camps i Mercadal, Francesc (2000). Mites i records. Col·lecció Capcer, núm. 14.
Maó: IME.
Diversos autores (2003). Llibre de lectures menorquines. Consell Insular de Menorca.
Diversos autores (1981). Página Menorquina de El Bien Público. Edició facsímil.
Maó: Ed. Menorca.
Faner, Pau y otros (2013). Encantaments d'avui en dia. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric
Ciutadella. Quaderns de Folklore, núm. 99.
Ferrer i Ginard, Andreu (2009). Llegendes de les Balears. Montcada i Reixac: Institut
Menorquí d’Estudis i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
cve: BOE-A-2023-23208
Verificable en https://www.boe.es
11.
Núm. 273
Miércoles 15 de noviembre de 2023
Sec. III. Pág. 152559
espines?, Es carro des morts, Sa somereta blanca, La manna, Es primer rellotge...),
algunas de elles con nuevos títulos, también más acordes con la actualidad.
Por último, debemos referirnos a las versiones musicales o en soporte audiovisual de
algunas leyendas de Menorca por iniciativa de compositores, cantantes y creadores
menorquines. Así podríamos hablar de las diferentes versiones de Sa novia d’Algendar
(Rita Barber, Clara Gorrias, Joana Pons, Maria del Mar Bonet, Traginada, S'Albaida,
Melilotus...), Xoroi (Simon Orfila, Joana Pons...), Es gorg d’Albranca (S'Albaida, Ca
S'Arader Produccions...), La ciutat de Perella (Sis de Ponent) o el disco Dama, de
Melilotus, en el que reinterpretan diferentes leyendas vinculadas al barranco de
Algendar).
Sin embargo, para evitar que caigan en el olvido ante las nuevas formas de ocio de
la sociedad actual, habría que reforzar su transmisión. Por un lado habría que asegurar
la eficacia de los medios por los que se difunden; es decir, que hay gente que
efectivamente lee o escucha aquellos textos y los retiene. Por otra parte, es necesario
encontrar formas más personales de transmitirlas y que permitan garantizar su
recepción.
En este sentido, a través de las webs y las redes sociales de la Administración
relacionadas con el fomento de la lectura y con el patrimonio cultural inmaterial, sería
recomendable difundir las leyendas menorquinas en pequeñas cápsulas en las que las
expliquen narradores y narradoras de distintos ámbitos: maestros, escritores, políticos,
gente mayor, actores y actrices, cuentacuentos, madres y padres, jóvenes, niños, etc.
Sería una forma de implicar a toda la sociedad menorquina en la transmisión de su
patrimonio y, al mismo tiempo, constituiría un recurso al alcance de cualquiera que quiera
hacer uso de ella ya sea por entretenimiento o como material didáctico.
Actualmente, una forma habitual de transmitir o dar a conocer la narrativa popular es
la escenificación de la historia que cuentan o bien las lecturas dramatizadas o
teatralizadas. Si bien es cierto que se incluyen sesiones de este tipo en la mayoría de
actos promovidos por las administraciones, tales como ferias, jornadas, festivos
especiales, etc.; también podrían organizarse programas con la colaboración de
diferentes entidades, asociaciones y administraciones. En estos programas la
representación de las leyendas podría combinarse con visitas guiadas a los lugares de
Menorca donde transcurren dichas leyendas.
10.3
Protección jurídico-administrativa.
– Ley 18/2019, de 8 d’abril, de Salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmmaterial de
las Illes Balears
– Inventario del Patrimonio Cultural Inmaterial de Menorca (Ipcime), código 3/003
Bibliografía.
Camps i Mercadal, Francesc (1987). Folklore menorquí. De la pagesia (II). Col·lecció
Capcer, núm. 6. Maó: IME.
Camps i Mercadal, Francisco (1918). Fol-klore menorquín (de la Pagesía). Maó:
Biblioteca del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón.
Camps i Mercadal, Francesc (1981). Llegendes de Menorca. Ciutadella: Col·lectiu
Folklòric Ciutadella. Quaderns de Folklore, núm. 5.
Camps i Mercadal, Francesc (2000). Mites i records. Col·lecció Capcer, núm. 14.
Maó: IME.
Diversos autores (2003). Llibre de lectures menorquines. Consell Insular de Menorca.
Diversos autores (1981). Página Menorquina de El Bien Público. Edició facsímil.
Maó: Ed. Menorca.
Faner, Pau y otros (2013). Encantaments d'avui en dia. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric
Ciutadella. Quaderns de Folklore, núm. 99.
Ferrer i Ginard, Andreu (2009). Llegendes de les Balears. Montcada i Reixac: Institut
Menorquí d’Estudis i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
cve: BOE-A-2023-23208
Verificable en https://www.boe.es
11.